Hem de contestar totes les preguntes?

Una gran fal·làcia:

Hem de contestar totes les preguntes

Ens ho han inculcat des de petits: “Nen/a, quan et fan una pregunta has de contestar”.

Si tenim aquesta creença limitadora, ens boicotegem a nosaltres mateixos. No ens permetem fer el que realment volem, perquè aquesta creença, conscient o inconscient, ens ho impedeix.

Moltes vegades ens trobem en situacions difícils o compromeses i ens agradaria tenir la millor resposta davant d’alguna pregunta acusadora, o la més enginyosa. No tenim cap obligació de contestar. Un “Deixa-m’ho pensar” o “D’aquí uns dies te’n dic alguna cosa”, per exemple, seran bones respostes. Podem tornar més tard i donar la resposta que hem pensat i reflexionat amb calma.

D’altres vegades ens trobem en una discussió on algú ens assetja amb preguntes compromeses o indiscretes i que preferiríem no contestar. Potser comencem a titubejar, a buscar excuses o a dir el que no volíem contestar. Una altra vegada, no tenim cap obligació de contestar. Un “No vull parlar d’aquest tema”, “Preferiria no contestar” o “Ara no estem parlant de mi sinó d’aquest problema” són bones respostes en aquests casos.

Tornar al blog