Com pensa un optimista?

Què fa que algunes persones confiïn que les coses els sortiran bé mentre que d’altres pensen en tot el que pot anar malament? Què fa que davant d’un mateix esdeveniment unes persones ho visquin com un fet dolent i d’altres com a bo?

Una persona és acomiadada de la feina i està contenta perquè s’ha lliurat d’una feina que no li agrada i podrà cobrar l’atur. Una altra persona guanya 800 euros a la loteria i s’enfada perquè, per una vegada que li toca alguna cosa, no li arriba ni per pagar una lletra de la hipoteca. L’experiència no és el que ens passa, sinó allò que fem amb el que ens passa; com ho interpretem i què decidim fer a partir de llavors.

El pensament positiu no és anar-nos repetint una frase que ens animi, com si fos un mantra. Si només ens repetim la frase però no ens la creiem, no serveix per a res. La sensació interior de tristesa, de por o de ràbia seguirà existint.

Ser optimista és una cosa que surt de dins, no és només repetir-se una frase sense creure-se-la. És quelcom més profund, a nivell de creences. És una manera de veure la vida i de viure-la.

Les persones optimistes es fixen més en els avantatges de les situacions que en els inconvenients, en el que poden guanyar més que en el que poden perdre. I això ho fan de manera natural, sense esforç. Ara, això no vol dir que no es pugui aprendre a ser optimista. Algú pot dir “És que a mi no em surt de manera natural”. És clar, perquè n’estàs aprenent.

Quan estem aprenent a conduir ens hem de concentrar molt en cada moviment que fem: ara trepitjo l’embragatge, ara canvio de marxa, ara començo a aixecar el peu de l’embragatge, ara començo a accelerar... Has mirat pel retrovisor? Ai, no, que me n’he oblidat!

Al cap d’un temps, quan ja tenim l’aprenentatge integrat, som capaços de conduir mentre parlem amb una altra persona o cantem o pensem què farem el cap de setmana, sense gairebé fixar-nos en el que fem per conduir. Ho fem d’una manera automàtica.

Doncs bé, de la mateixa manera que aprenem a conduir, podem aprendre a ser optimistes i a tenir un pensament positiu. Només hem de pensar com pensa un optimista i creure les mateixes coses que creu un optimista. Al principi ho haurem de fer de manera conscient, fixant-nos-hi. I quan portem un temps de pràctica, ho farem sense adonar-nos-en. Per altra banda, quan comencem a pensar de forma més positiva, trobarem que hi ha fets que ens confirmem que el que pensem és cert. De manera que ens recolzaran per ser més optimistes.

No podem pretendre deixar de tenir pensaments negatius, que ens limiten, que ens fan tenir por o estar tristos o enfadats, i no pensar en res. No podem deixar la ment en blanc. La gràcia està en substituir aquests pensaments negatius per uns altres que ens ajudin més, en fer una lectura constructiva dels fets. Per exemple, davant d’un esdeveniment desafortunat o d’un resultat no desitjat ens podem preguntar:

• Quines oportunitats m’ofereix aquesta situació?
• Quins avantatges té aquesta situació?
• Què puc aprendre d’això que m’està passant?
• Què puc fer diferent la propera vegada?
• D’aquí 5 anys, què pensaré d’aquest fet?

Si sou persones que tendiu a pensar de forma més aviat negativa, us suggereixo que porteu aquestes preguntes apuntades en un paperet i, quan us trobeu en una situació on us vinguin pensaments negatius, traieu les preguntes i us les contesteu. Si ho feu per escrit, serà molt més efectiu, ja que en escriure ordenem millor el pensament i concretem. A més, us quedarà una llista de pensaments positius que podreu repassar.

Com he dit abans, per ser més optimista, al principi s’ha de fer de forma conscient i fixar-nos en el que pensem. Esperar que amb una vareta màgica puguem canviar la nostra forma de pensar en un segon és una ingenuïtat. Es tracta de fer d’aquesta manera de pensar un nou hàbit. Així doncs, us animo a practicar!