jue
05
mar
2009
De vegades podem pensar que els nostres problemes se solucionarien si una altra persona canviés. I ens encaparrem a trobar una manera de fer canviar l’altra persona. Això ho fem tant amb els companys de feina, com amb amics, familiars, la parella o els fills.
Les persones poden canviar, si volen. Però nosaltres no podem canviar una altra persona. Podem canviar nosaltres, de manera que l’altre vegi la necessitat de canviar. Però qui canvia és l’altre. La persona no canviarà per molt que nosaltres ens hi esforcem, si ella no vol canviar.
Quina és la part sobre la qual nosaltres tenim alguna influència? Sobre el que fem nosaltres. Si una persona sempre que fa una cosa, rep la mateixa resposta per part nostra, canviant la nostra resposta, podem fer que ella vulgui canviar la seva manera de fer, perquè ja no obté la resposta esperada.
La persona canviarà si veu que el fet de canviar li representa algun benefici. Si el benefici que en pot obtenir és més gran que l’esforç que ha de fer per canviar, canviarà. Per tant, el que nosaltres podem fer és mostrar a la persona que si canvia la seva actitud obtindrà aquests beneficis.
Si, pel contrari, considera que l’esforç no li mereix la pena pel poc benefici que en treurà, no canviarà. En aquest cas es pot recórrer al càstig. De manera que només veurà la necessitat de canviar si el mal que li provoca canviar és menor que el mal que li provoca el càstig. Però el càstig fa deteriorar la relació amb la persona. I si el que volem és un canvi per estar millor, no és gaire aconsellable.
Quins són aquests beneficis que ens poden moure a canviar?
Per tant, si volem convidar una persona a canviar, hem de buscar com, canviant, aquesta persona pot aconseguir alguna d’aquestes coses, la que per a ella sigui important en aquell moment. Ara, cal tenir clar que la decisió final de canviar sempre la té l’altre.
Si vols canviar el món, canvia’t tu mateix
- Mahatma Gandhi –