sáb
11
abr
2009
Us vull mostrar el testimoni de l’Albert Casals, un noi de 18 anys que viatja per tot el món en cadira de rodes, sol i amb pocs diners. És un clar exemple de pensament positiu i de confiança en la vida.
Podem aprendre molt de la seva manera de veure la vida. Moltes vegades ens lamentem de tot el que no podem fer perquè no som de certa manera o no tenim el que ens falta. Ell només es planteja què vol fer i com pot aconseguir-ho amb els recusos que té, no amb el que no té. On els altres només veuen limitacions, ell veu oportunitats.
Que bé que ens anirien les coses si sempre tinguessim aquesta predisposició tan positiva! Les barreres mentals són les úniques que ens impedeixen realitzar els nostres somnis. La por a abandonar el que coneixem, la por d’equivocar-nos, la por al que diran els altres. Estem plens de pors. Però el que pensem són només idees, i les idees es poden canviar, si volem. El fracàs més gran és no atrevir-nos a realitzar els nostres somnis.
Tant si penses que pots com si penses que no, de totes maneres tens raó
– Henry Ford –
No hi ha res que se suposi que hagis de fer, només el que tu vols fer
– Esther Hicks –
A continuació us podeu descarregar l’entrevista que va fer en Víctor Amela a l’Albert Casals per a La Contra de La Vanguardia.
Crec que aquestes pors que comentes estan fomentades en allò que no volem perdre, quan possiblement tindriem molt a guanyar. Em ve al cap una dita: "Más vale lo malo conocido que lo bueno por
conocer".
Realment si poguessim véncer aquesta por molts dels nostres problemes no hi serien i per tant viuriem més lliures.
NO aferrar-se a allò material que volem aconseguir crec que hauria de ser el primer pas pel canvi.
Gràcies Sandra per aquestes reflexions.
