Aprendre a ser optimista

Article publicat el 14 d'agost de 2009 a la revista GiDona, suplement mensual del Diari de Girona.

Què fa que algunes persones confiïn que les coses els sortiran bé, mentre que d’altres pensen en tot el que pot anar malament? Què fa que unes persones visquin un mateix esdeveniment amb enuig o decepció i d’altres amb alegria?

Una persona és acomiadada de la feina i està contenta perquè s’ha lliurat d’una feina que no li agradava i podrà cobrar l’atur. Una altra persona guanya 900 euros a la loteria i s’enfada perquè, per una vegada que li toca alguna cosa, no li arriba ni per pagar una quota de la hipoteca. L’experiència no és el que ens passa, sinó allò que fem amb el que ens passa; com ho interpretem i què decidim fer a partir de llavors.

EL PENSAMENT POSITIU

Pensar en positiu no significa anar-nos repetint una frase que ens animi, com si fos un mantra. Si només ens repetim la frase però no ens la creiem, no serveix per a res. La sensació interior de tristesa, de por o de ràbia seguirà existint. Ser optimista surt de dins. És quelcom més profund, a nivell de creences. És una manera de veure la vida i de viure-la.

Les persones optimistes es fixen més en els avantatges de les situacions que en els inconvenients, en el que poden guanyar més que en el que poden perdre. I això ho fan de manera natural, sense esforç. Ara, això no vol dir que no es pugui aprendre a ser optimista. Potser penseu “És que a mi no em surt de manera natural”. És clar, perquè n’esteu aprenent.

EL CAMÍ DE L’APRENENTATGE

Quan estem aprenent a conduir ens hem de concentrar molt en cada moviment que fem: ara trepitjo l’embragatge, ara poso la marxa, ara començo a aixecar el peu de l’embragatge, ara començo a accelerar... Al cap d’un temps, quan ja tenim l’aprenentatge integrat, som capaços de conduir mentre parlem amb una altra persona o cantem o pensem què farem el cap de setmana, sense gairebé fixar-nos en el que fem per conduir. Ho fem d’una manera automàtica.

Doncs bé, de la mateixa manera que aprenem a conduir, podem aprendre a ser optimistes i a tenir un pensament positiu. Només hem de pensar com pensa un optimista i creure les mateixes coses que creu un optimista. Al principi ho haurem de fer de manera conscient, fixant-nos-hi, i quan portem un temps de pràctica, ho farem sense adonar-nos-en. Per altra banda, quan comencem a pensar de forma més positiva, trobarem que hi ha fets que ens confirmem que el que pensem és cert. De manera que ens recolzaran per ser més optimistes.

SUBSTITUIR PENSAMENTS NEGATIUS PER POSITIUS

No podem pretendre deixar de tenir pensaments negatius, que ens limiten, que ens fan tenir por o estar tristos o enfadats, i no pensar en res. No podem deixar la ment en blanc. La gràcia està en substituir aquests pensaments negatius per uns altres que ens ajudin més, en fer una lectura constructiva dels fets. Per exemple, davant d’un esdeveniment desafortunat o d’un resultat no desitjat ens podem preguntar: Quines oportunitats m’ofereix aquesta situació? Quins avantatges té aquesta situació? Què puc aprendre d’això que m’està passant? Què puc fer diferent la propera vegada? D’aquí 5 anys, què pensaré d’aquest fet?

Si sou persones que tendiu a pensar de forma més aviat negativa, us suggereixo que porteu aquestes preguntes apuntades en un paperet i, quan us trobeu en una situació on us vinguin pensaments negatius, traieu les preguntes i us les contesteu. Si ho feu per escrit, serà molt més efectiu, ja que en escriure ordenem millor el pensament i concretem. A més, us quedarà una llista de pensaments positius que podreu repassar. Es tracta de fer d’aquesta manera de pensar un nou hàbit. Així doncs, us animo a practicar!

Tornar al blog