Kaizen (I): petits passos, grans canvis

Comencem amb moltes ganes després del relax de les vacances i ens sentim orgullosos de nosaltres mateixos. I sol passar que, després de la febre de les dues primeres setmanes, tornem als nostres antics hàbits. La vida diària —la feina, la família, els nens— és massa dura com per anar fent sacrificis que no donen resultat immediat. Necessitem fer un canvi sostingut i no només durant dues setmanes o un mes. I això requereix un esforç, també sostingut, que cada vegada se’ns fa més feixuc, fins que abandonem. Llavors ens culpem de no tenir prou voluntat i perdem la confiança en nosaltres mateixos.

LA MENT ES RESISTEIX AL CANVI

Hem après que els canvis s’han de fer de cop i de manera radical. O fas dieta o no en fas. O vas al gimnàs regularment o no hi vas. Això suposa un canvi molt brusc dels nostres hàbits. Al nostre cervell no li agraden gens els canvis. Els interpreta com un perill. Quan fem les coses a les que estem habituats, el cervell ha de prestar poca atenció i està relaxat. Les fem de manera automàtica i gairebé sense pensar. Quan fem activitats noves el cervell es posa alerta. Ens vol protegir d’allò que no coneix. Per tant, rebutjarà qualsevol canvi, per molt que racionalment creiem que ens convé. Passa el mateix que quan anem pel bosc i preferim anar pel camí per on ja han passat altres persones abans que anar per les vores plenes d’herbes. El camí marcat a força de passar-hi és molt més fàcil.

LA FILOSOFIA DELS PETITS PASSOS

El kaizen és una filosofia que fa segles que apliquen els japonesos i que permet fer canvis sostinguts en el temps sense fer cap sacrifici. És la filosofia dels petits passos. El lema que resumeix el mètode del kaizen és el proverbi de Lao Tzu: “Un viatge de milers de kilòmetres comença amb un sol pas”.

El kaizen proposa fer passos tan petits que la nostra ment inconscient gairebé no els noti i no els rebutgi. Es tracta d’enganyar-la passant tant de puntetes que no senti res, creant nous hàbits que són petites variacions del que ja fèiem.

NOUS HÀBITS

Posem que una persona vol agafar l’hàbit d’anar a córrer al parc tres cops a la setmana després de la feina. El primer petit pas que pot fer és, durant dues setmanes, els tres dies que tingui pensat anar a córrer, de camí a casa, desviar-se i passar per davant del parc. El següent petit pas pot ser, durant dues setmanes, entrar caminant al parc i tornar a sortir. Un petit pas més seria, durant una setmana, entrar al parc i passejar durant 10 minuts tot observant el voltant. Un altre petit pas pot ser entrar al parc, córrer durant 5 minuts i marxar. Més endavant, fer 10 minuts. I així fins aconseguir el temps que vulgui.

Si aquests passos encara li creen rebuig o mandra, s’haurà de preguntar quin pas seria tan petit que no li suposaria cap esforç fer-lo. Sempre que trobem resistència significa que hem de reduir la mida del pas o mantenir més temps el pas anterior.

Racionalment fer tot això sembla una tonteria i una pèrdua de temps. Si podem, sempre serà millor fer un canvi radical. Però si ens costa, què és millor, trigar mesos i aconseguir el nostre propòsit o fer-ho una setmana i després deixar-ho i sentir-nos culpables? Es tracta de convèncer el nostre cervell inconscient que no hi ha cap perill. Amb cada petit pas estem creant noves connexions neuronals que ens permetran viure la nova situació com a normal. Estem aplanant el camí del bosc. El que volem és aconseguir canvis que perdurin, no canvis espectaculars que durin poc temps.

Amb el kaizen no hi ha cap canvi que no puguem fer, sempre que reduïm els passos a la mida que nosaltres necessitem.

Tornar al blog