Kaizen (II): el camí dels grans projectes

Pensem en una novel·la de 1000 pàgines. Si està estructurada en capítols de 50 pàgines pot resultar-nos difícil trobar un moment per posar-nos a llegir i ens farà mandra començar. Però si els capítols són de 5 pàgines ens podem dir: Va, avui només un capítol. I el dia següent, un o dos capítols més. Així, sense adonar-nos-en, acabem la novel·la sense dedicar-hi massa temps. És el mateix que proposa el kaizen a l’hora d’assolir grans objectius a la nostra vida.

Recordem que el kaizen és la filosofia dels petits passos. El lema que resumeix el mètode del kaizen és el proverbi de Lao Tzu: “Un viatge de milers de kilòmetres comença amb un sol pas”. Es tracta de fer passos tan petits que la nostra ment inconscient gairebé no els noti i no els rebutgi, evitant així la por al canvi que tots tenim de manera innata. La por és un mecanisme de protecció de la nostra ment que de vegades ens dificulta millorar.

En l’article anterior vam veure com ens pot ajudar el kaizen a l’hora d’adquirir nous hàbits. Avui veurem com ens pot ajudar aquesta tècnica a assolir grans projectes que a priori ens semblen massa complicats i llunyans.

FER-NOS PREGUNTES PETITES

Quan ens fem bones preguntes ens enfoquem en el que podem fer, es desperta la nostra força creativa que converteix la feina en un joc mental. Si ens fem preguntes massa grans com Què puc fer per doblar els meus ingressos?, ens podem quedar paralitzats per la mida de l’objectiu, deixant de banda totes les idees que no ens serveixin per fer grans ingressos. En canvi, quan ens preguntem Quin seria el pas més petit que suposaria un ingrés o un estalvi de diners, per petit que sigui?, rebaixem la pressió i ens sorgiran idees. Així ja tenim els primers passos a fer. I aquests ens portaran a d’altres.

PENSAMENTS PETITS

Quan ens visualitzem fent alguna activitat, s’activen les mateixes àrees del cervell que quan l’estem fent realment. És com si ja ho haguéssim fet. D’aquesta manera podem superar la por o la resistència a fer certes coses com parlar en públic, passar per una operació quirúrgica o estar tranquils en converses amb molta tensió. N’hi ha prou amb fer aquestes visualitzacions durant 30 o 60 segons al dia, perquè el nostre cervell ho vagi assimilant. La repetició és important i el temps breu, també. Ha de ser tan senzill que ho puguem fer cada dia.

REALITZAR ACCIONS PETITES

Aquesta és l’essència del kaizen. És hora de posar en pràctica les respostes que hem obtingut a les preguntes petites. Tot i que no disposem de temps, les accions són tan petites que no suposen pràcticament cap canvi en la nostra vida. Però els resultats són visibles. La suma de petites accions dóna grans resultats. Suposem que volem ordenar la casa. Hi ha tant per fer que no sabem per on començar. Podem escollir una habitació o un armari i posar un temporitzador perquè soni en 5 minuts. Durant aquest temps netegem i ordenem. Quan soni l’alarma ho deixem de fer fins el dia següent, que farem 5 minuts més.

CONCEDIR-NOS PETITS PREMIS

Finalment, un cop hem fet alguna de les accions que ens hem proposat ens hem de premiar. Els petits premis són barats i estimulen la motivació per persistir en el nostre objectiu. Si el premi és molt gran creurem que necessitem grans accions per poder-los merèixer i no les farem. A més, els grans premis corren el risc de convertir-se en un objectiu en sí mateixos i anul·lar la motivació per l’objectiu real. Els petits premis són, en realitat, una forma de reconeixement. Per exemple: felicitar-nos mentalment, menjar el nostre plat preferit, trucar una amiga, anar a passejar, prendre una infusió o llegir durant 15 minuts.

Tornar al blog