Els propòsits d'any nou

Article publicat el 15 de gener de 2010 a la revista GiDona, suplement mensual del diari El Punt.

Cada any per aquestes dates ens plantegem una sèrie de propòsits per a l’any que comença. Aquests propòsits són en realitat objectius a un any vista. Moltes vegades acabem per no complir-los i això ens genera frustració, ràbia i manca de confiança en nosaltres mateixos. Perquè un objectiu sigui factible ha de complir una sèrie de característiques.

EN POSITIU

Els objectius han d’estar formulats en positiu: el que vull aconseguir en comptes del que no vull o el que vull deixar de fer. Per tant, “perdre pes”, “deixar de menjar-me les ungles” o “no posar-me nerviós quan parlo en públic” són mals objectius. Estem dient el que no volem: el pes, menjar-me les ungles o posar-me nerviós. Li hem de dir al nostre cervell què és el que sí que volem per ajudar-lo a buscar maneres d’aconseguir-ho. Per exemple: “posar-me una talla 40”, “portar les ungles llargues” o “estar tranquil quan parlo en públic”.

EN PRESENT

Hem d’expressar els objectius en temps present. En lloc de “Aquest any m’agradaria, voldria o hauria de...” (condicional) cal dir “Aquest any vull fer...”. Tampoc convé gens utilitzar el verb intentar o d’altres equivalents com “mirar de” o “provar de”. Per exemple, “intentaré estudiar anglès” indica poca implicació i responsabilitat respecte el fet d’estudiar. Dóna a entendre que ho faré una mica però quan trobi alguna dificultat o excusa, ho deixaré de banda.

QUE DEPENGUI DE MI

L’objectiu ha de dependre de mi. Qualsevol objectiu que no depengui de mi està condemnat al fracàs. Per tant, objectius com “trobar una feina més ben remunerada” o “caure-li bé al meu sogre” no són bons objectius. Com que no estan a les meves mans, no puc comprometre’m amb mi mateix per aconseguir-los. Hauríem de dir “Vull buscar una feina més ben remunerada”. Trobar-la depèn de l’oferta que hi hagi al mercat. Buscar-la només depèn de mi, a això sí que m’hi puc comprometre. Hauríem de dir “Vull ser amable amb el meu sogre”. El fet de caure-li bé o no ja no depèn de mi. Jo puc fer tots els possibles buscant caure-li bé, però qui decideix si li agrado o no és ell.

CONCRET I MESURABLE

L’objectiu ha de ser concret i mesurable. Som molt hàbils a autoenganyar-nos i si l’objectiu és massa abstracte, tendirem a despistar-nos. Com sabré que he aconseguit l’objectiu? Si el defineixo de forma concreta, podré saber si l’he complert. Quan ho faré? Amb qui? On? Si dic “M’apuntaré al gimnàs”, és probable que m’hi apunti i que després no hi vagi. Sol passar. En canvi, dient “Vull anar a classe d’aeròbic dimarts i dijous a les sis”, estem concretant molt més.

MIDA ADEQUADA

L’objectiu ha de tenir la mida adequada. Si és massa petit i no ens costa cap esforç, podem pensar que ja ho farem en qualsevol moment i ho anirem posposant. Si és massa gran i requereix un gran esforç i constància, ens pot semblar tan llunyà que no trobarem mai les forces i el temps per començar. Cadascú sap de què és capaç i què li ve de gust fer, i en funció d’això ha de decidir quina mida d’objectiu es planteja.

BO PER A TOTHOM

L’objectiu ha de ser bo per a nosaltres i per a la gent que ens envolta. Si una part de mi vol fer-ho i una altra part no, m’acabaré autosabotejant i pensaré que no tinc força de voluntat. Per altra banda, si l’objectiu perjudica algú del meu entorn poden passar dues coses: que em senti culpable i acabi abandonant o que la persona perjudicada em sabotegi o em faci xantatge emocional perquè ho deixi.

Ara que coneixes les característiques dels bons objectius, revisa els propòsits que t’has fet per a aquest any. Compleixen totes aquestes condicions? Cal que els reformulis en algun aspecte?

Tornar al blog