Educar en valors i hàbits

Article publicat a l'edició de setembre 2011 de la revista digital UAKIX.

Actualment, potser per l’estrès de la vida diària o potser perquè no saben per on començar, moltes famílies dediquen poc temps a l’educació dels seus fills. Hi ha una idea força generalitzada que d’això ja se n’ocupa l’escola. Cedeixen aquesta responsabilitat. I si el nen o nena és un mal educat, la culpa és del mestre. Al mateix temps, hi ha mares i pares que s’enfronten al mestre si s’assabenten que aquest ha renyat o castigat el seu fill, amb la qual cosa el desautoritzen totalment. És una manca de coherència.

Segons l’Enciclopèdia Catalana educar significa formar, ensenyar i instruir els infants, i també els adults, per tal d'aconseguir el desenvolupament integral de llur personalitat. Per tant, educar no és una simple transmissió de coneixements. Educar és una tasca que es centra en la formació de la persona com a tal, en l’aprenentatge d’uns hàbits, d’uns valors i d’una manera de pensar.

L’ESCOLA NO POT SUBSTITUIR LA FAMÍLIA

Sandra Llinares - Educar en valors i hábits

Pensem, com pot un mestre substituir el paper dels pares quan té al seu càrrec un grup d’uns 25 infants? Una cosa és formar i instruir, i una de ben diferent, la transmissió de valors i la formació com a persones. Això últim requereix molt més temps i dedicació personalitzada. Tot i que aquests aspectes es treballin a l’escola, no pot recaure tota la responsabilitat sobre el mestre. Els primers interessats que això es faci bé i d’acord amb els seus criteris haurien de ser els pares.

Els nens fan el que veuen, no el que els diem que han de fer. I el que veuen a casa és el “normal”, el que ells entenen que és correcte. Perquè el que es fa a casa es repeteix dia rere dia, i el que es fa a l’escola es fa per un temps limitat. A més, la persona de referència a l’escola, el mestre, canvia cada any, mentre que a casa les persones de referència, els models a seguir, són sempre els mateixos. Amb els pares hi ha vincles afectius, que fan que el que ells ensenyen tingui molt més valor. Tot allò que s’aprèn juntament amb un impacte emocional deixa una empremta molt més profunda en el nostre cervell i queda gravat per més temps que una simple ordre.

EDUCAR EN VALORS I HÀBITS

Cal pensar com els volem educar. Quins valors els volem transmetre? Quins hàbits? Si anem prenent decisions sobre la marxa, sense una visió a llarg termini, podem acabar fent qualsevol cosa, en funció de com ens hagi anat el dia a la feina o de com de cansats estiguem. Hàbits com fer esport, menjar equilibradament, parlar amb educació o valors com la responsabilitat, la perseverança, l’esforç, l’amor per la natura, el gust per la lectura o la música, la solidaritat o la confiança en un mateix s’aprenen a través de l’experiència. Sí que es poden treballar aquests aspectes de manera puntual a l’escola, però si no hi ha una continuïtat a casa, aquesta feina caurà en sac trencat.

Per molt que a l’escola els diguin que han d’agafar bé els coberts, si a casa no ho fem, això serà el que aprendran. Per molts programes que es facin a l’escola per fomentar la lectura, si a casa no veuen mai que agafem un llibre, no hi donaran cap importància. Si volem que adquireixin l’hàbit de menjar verdures i fer una dieta equilibrada, no podem deixar-ho en mans de l’escola. Cal que a casa fem una dieta equilibrada, de manera que això esdevingui la manera “normal” de menjar per a ells.

Si volem que siguin amants de la música, no n’hi ha prou amb comprar-los un violí i apuntar-los a classes per aprendre’l a tocar. Cal que a casa escoltem música i que anem amb ells a concerts. Que la música esdevingui una activitat més de la família. No només una ocupació que els donem perquè no tenim temps d’estar amb ells a les tardes o un desig que facin allò que no vam poder fer nosaltres quan érem petits. Hi ha d’haver una coherència entre el que diem i el que fem, entre el que els diem que facin i el que els pares fem. En definitiva, cal predicar amb l’exemple.

Si hi ha alguna manera de canviar el món on vivim, aquesta és l’educació. La manera com siguin i pensin els nens i nenes d’avui determinarà com serà el món de demà. Per tant, cal que ens prenguem seriosament l’educació dels nostres fills, que prenguem consciència de com ho volem fer i que hi dediquem temps i esforç. Hem de fer-ho una prioritat.

Llibres relacionats recomanats