De forma conscient o inconscient tota l’estona ens anem fent preguntes i responent-les. Les preguntes són bàsicament dues “Què significa això per a mi?” i “Què he de fer?” Pensem en quan caminem pel carrer i ens anem creuant amb persones. Encara que no en siguem conscients ens estem preguntant: “El conec? Si no el conec, què faig? Passo de llarg. Si el conec, quina serà la meva resposta? Saludo? Em paro a xerrar? Faig veure que no l’he vist?”. Això mateix que fem quan ens creuem amb persones ho fem també quan ens trobem davant d’esdeveniments.

L’ORDINADOR HUMÀ

Amb les preguntes podem canviar el nostre focus d’atenció, canviar la nostra manera de pensar per una de més positiva que ens faci sentir bé. Segons el tipus de preguntes que ens fem, podem guiar els nostres pensaments de manera que ens facin sentir millor. I si ens sentim millor, tindrem més ganes de fer coses que ens portaran a estar millor.

El nostre cervell és com un ordinador ple d’informació i la manera d’obtenir aquesta informació és fent-li preguntes. Qualsevol pregunta que li fem, el nostre cervell mirarà de respondre-la. Potser la respon immediatament o potser triga un temps. Però mentre la pregunta no té resposta, el nostre cervell està donant voltes per trobar-la. I si no la sap, ajuntarà la informació que té per inventar-se’n una.

ELS PERQUÈS

De la qualitat de les preguntes dependrà la qualitat de les respostes. Això vol dir que si em pregunto “Per què sempre em passen aquestes coses?”, el meu cervell buscarà una resposta. Pot no tenir sentit vista des de fora, però a mi em semblarà la més lògica. Per exemple, pot donar-me la resposta: “Això et passa perquè ets tonta”. Això em farà sentir molt malament i no m’animarà a buscar solucions i altres maneres d’encarar el problema. Si en canvi em pregunto “Què puc aprendre d’això que m’està passant?”, la meva ment s’enfoca cap a una visió més positiva.

Si em pregunto “Per què estic tan grassa?”. El meu cervell buscarà totes les coses que faig que em porten a estar grassa i respondrà: “Estàs grassa perquè menges molt i no fas gens d’exercici”. De nou, aquesta resposta em fa sentir malament amb mi mateixa i culpable i no m’ajuda a canviar la situació. Preguntes que m’enfoquen cap a solucionar el problema serien: “Què puc fer per aprimar-me? Quins nous hàbits he d’adquirir per portar una vida saludable? Qui em pot ajudar en aquest procés de canvi?”. Les respostes que obtindré fan que s’obri una porta. Estic pensant en fer coses, en actuar.

Si em pregunto “Com pot ser que em costi tant aprendre idiomes?”, el meu cervell buscarà respostes que justifiquin la meva dificultat per aprendre, però no buscarà maneres de facilitar-me l’aprenentatge. Les preguntes que comencen per “Per què...?” o “Com pot ser que...?” no ens donen la solució al problema, sinó que el que obtenim són justificacions i excuses al que està passant.

PREGUNTES OBERTES

També hi ha preguntes que no ens deixen gaire sortides, són les preguntes tancades. Per exemple: “Aconseguiré aprovar l’examen?”, només em dóna dues opcions, sí o no. En canvi si em faig la pregunta oberta: “Com puc augmentar les possibilitats d’aprovar l’examen?”, obtindré respostes que em donin idees per passar a l’acció i aconseguir el resultat desitjat.

Si normalment solem sentir-nos incapaços, desemparats o tristos és perquè ens solem fer el mateix tipus de preguntes que ens porten a tenir uns pensaments que ens faran sentir així. Pel contrari, sentir-se entusiasmats, esperançats i alegres és el resultat de fer-nos un altre tipus de preguntes que ens portin a tenir pensaments que ens facin sentir d’aquesta manera. Per tant, si volem canviar la manera com ens sentim, haurem de canviar el tipus de preguntes que ens fem.

100 preguntas que cambiarán tu vida en menos de una hora

Raimon Samsó

+ info

Poder sin límites

Anthony Robbins

+ info