contacte

Article publicat el 12 de juny de 2009 a la revista GiDona, suplement mensual del Diari de Girona.

Normalment, quan ens referim a comunicació, estem pensant en parlar. Però els humans tenim diverses maneres de comunicar-nos. Per una banda, la comunicació escrita es basa en les accions d’escriure i de llegir. Per una altra, la comunicació oral es centra en parlar i escoltar, juntament amb la comunicació no verbal: gestos, mirades, entonació, etc.

A l’escola ens ensenyen a escriure i a llegir, però no a parlar i a escoltar de manera que afavoreixi la nostra comunicació amb els altres. No obstant, escoltar és, amb escreix, la forma de comunicació a la que dediquem més temps al llarg del dia. I, en canvi, no estem entrenats per fer-ho de forma efectiva.

L’ESCOLTA INCONSCIENT

Moltes vegades, en una conversa, escoltem només una part del que l’altre diu i comencem a pensar què direm quan ens toqui parlar. Ens limitem a esperar que l’altre calli per exposar el nostre parer. De vegades, fins i tot l’interrompem abans que acabi per intervenir nosaltres. Una conversa d’aquest tipus es converteix en una lluita per tenir la paraula on ningú escolta ningú i on l’important és expressar la pròpia opinió. El nivell d’ansietat i nerviosisme de les dues parts va pujant i es fa difícil portar una conversa tranquil·la, relaxada i enriquidora.

Si, mentre parlem per telèfon, anem llegint e-mails, no estem escoltant amb atenció. No seguim la conversa de forma fluïda, triguem a contestar quan ens pregunten i després no recordem els detalls de la conversa. El nostre interlocutor potser no sabrà que estem fent una altra cosa, però tindrà la sensació que no l’estem escoltant.

ELS BENEFICIS DE L’ESCOLTA ACTIVA

Pensem en l’efecte que fa en nosaltres una persona que ens escolta de debò: un metge, una amiga, una companya de feina,... Ens fa sentir que som importants per a ell o ella, que li interessa el que diem. Quan escoltem de debò guanyem credibilitat i confiança. Ens serveix per connectar amb l’altre. D’aquesta manera podrem ajudar-lo, aconsellar-lo, posar-nos-hi d’acord o convèncer-lo.

COM PODEM APRENDRE’N?

Escoltar activament no significa només callar mentre l’altre parla. Vol dir escoltar amb atenció el que ens diu, comprenent-lo, posant-nos en el seu lloc i sense jutjar-lo. No cal estar d’acord amb el que diu, però sí comprendre el seu punt de vista i respectar-lo.

També vol dir desconnectar el nostre diàleg intern, tot allò que anem pensant i ens anem dient contínuament al llarg del dia. Significa escoltar sense pensar “Això també m’ha passat a mi” o “Això em recorda aquella pel·lícula...” o “Després he de trucar aquell client, que no se m’oblidi”. Mentre pensem aquest tipus de coses, estem deixant d’escoltar activament. Escoltar de debò requereix un esforç per part nostra per fer callar el nostre diàleg intern i centrar la nostra atenció en l’altre. És un acte generós que necessita la nostra voluntat i intenció.

Quan ens disposem a escoltar una persona cal evitar interrupcions. Ens hem de preguntar quines coses faríem si estiguéssim parlant amb una persona important per a nosaltres i per qui tinguéssim molt de respecte. Desconnectaríem el mòbil? Apagaríem la pantalla de l’ordinador? Desaríem els papers al calaix?  Doncs això és el que hem de fer si volem fer una escolta activa. Hem de deixar de fer el que estem fent i posar els cinc sentits a escoltar-lo. Això demostra a l’altra persona que és important per a nosaltres i que ens interessa el que ens diu. Així ens guanyem la seva confiança. Per exemple, si el nostre fill ens vol explicar alguna cosa, ens hem de posar cara a cara, mirar-lo, i no estar fent el sopar o mirant la televisió de reüll. És molt millor apagar-la i asseure’ns amb ell per dedicar-li un temps de qualitat.

LLENGUATGE VERBAL I NO VERBAL

Cal que el nostre interlocutor rebi el missatge que l’estem escoltant i entenent. Això ho podem fer de dues maneres. La primera és mitjançant el llenguatge no verbal; mirant-lo a la cara, assentint amb el cap, adoptant una postura corporal d’interès,... La segona via és el llenguatge verbal; amb monosíl·labs com ara “sí” o “d’acord” i fent-li preguntes breus que busquin més dades sobre el tema. 

És important que la nostra comunicació verbal sigui congruent amb la no verbal. Que el que diem de paraula no es contradigui amb el que donem a entendre amb el nostre cos. En cas de no coincidir, el missatge que arriba de forma més potent sempre és el no verbal. De res serveix dir “M’interessa molt el que em dius” si estem mirant cap una altra banda. Per això, per demostrar que estem escoltant cal fer-ho amb tot el cos.

Llibre recomanat sobre COMUNICACIÓ

Veure altres llibres recomanats

Tornar a l'índex d'articles                                              Tornar a dalt