contacte

Moltes persones es posen tan nervioses en parlar en públic que miren d’evitar aquestes situacions. Poden ser intervencions llargues, com una conferència o una classe, o més curtes, com ara exposar un projecte a la feina, recollir un premi o fer un brindis. El fet és que, en un moment o altre de la vida, necessitarem parlar en públic i tenir por resulta un problema. Conèixer algunes tècniques per parlar en públic ens donarà seguretat i ens ajudarà a tranquil·litzar-nos.

La comunicació en públic és com un espectacle. El públic vol entretenir-se, per això vol una sessió amena. La necessitat d’entreteniment és superior a la d’informar-se. Si s’avorreix, acabarà desconnectant. La brevetat és un do. Cal no excedir el temps que ens han concedit per exposar. Si ho fem, el públic es cansarà i es quedarà només amb la sensació de pesadesa: “Molt interessant, però massa llarg”.

SABER ESTAR

La regla d’or a l’hora de parlar en públic és la naturalitat, ser un mateix. Estarem més tranquils i el públic percebrà autenticitat si parlem d’un tema que dominem o d’una experiència que hem viscut.

Si la situació ho permet convé estar drets, que ens puguem moure i se’ns vegi de cos sencer. Hem d’eliminar les barreres físiques entre nosaltres i l’auditori. Les mans han d’estar tan lliures com sigui possible. Podem portar unes fitxes amb el guió en una mà o un bolígraf, si ens cal tenir-hi alguna cosa. El que no és gens recomanable és posar-se les mans a les butxaques, a l’esquena o creuar els braços. Donaríem una imatge de rigidesa i tensió.

No és aconsellable aprendre’s el discurs de memòria. Cal que ens preparem un guió amb els punts principals que vulguem tractar. Podrem tenir-lo a la mà o deixar-lo sobre la taula. Si portem el text tal com el volem dir, tendirem a llegir, perdent naturalitat. El públic pot dubtar si el que estem llegint realment ho pensem o ens ho han escrit. A més, mentre llegim, perdem contacte visual amb el públic. Convé portar anotats al guió els exemples i anècdotes que il·lustraran la nostra exposició. Ens ajudaran a reprendre el fil si en un moment de nerviosisme ens quedem en blanc.

ESTRUCTURA

En una exposició oral podem desenvolupar com a màxim tres conceptes. És un error voler explicar moltes coses en poc temps. És millor desenvolupar bé un sol punt que exposar-ne deu de forma ràpida i superficial. Volem que l’auditori s’emporti idees clares, no que pensi que som molt savis però no entengui res.

L’estructura del discurs ha de ser com la d’una narració: introducció, nus i desenllaç. A la introducció ens presentarem breument nosaltres i el tema que exposarem. Per captar l’atenció de l’auditori podem explicar com els afecta a ells el tema. Tot seguit passem a desenvolupar el contingut. Aquesta és la part més extensa de la intervenció. Per acabar, farem un breu resum dels principals conceptes tractats. És a dir, comencem dient què explicarem, després ho expliquem i, per acabar, resumim el que hem explicat.

ASSAJAR EN PRIVAT

I com podem posar-nos davant el públic si només de pensar-hi ens tremolen les mans i la veu, comencem a suar i se’ns queda la ment en blanc? Assajarem amb el guió primer davant el mirall. Si no ho hem fet mai, és probable que ens agafin ganes de riure i que ens faci vergonya fer-ho. No passa res, seguim. Quan ens haguem acostumat a parlar en veu alta tots sols és hora d’incorporar una mica d’audiència. Ho podem demanar a persones de confiança, familiars o amics. Així també ens podran donar la seva opinió i consells per millorar el nostre discurs.

Es tracta d’anar-se acostumant a parlar davant d’altres persones. De la mateixa manera que només podem superar la por a nedar ficant-nos a l’aigua, superarem la por a parlar en públic quan ens atrevim a fer-ho. Això sí, cal estar disposats a fer-ho amb nervis les primeres vegades, fins que comprovem que no és tan greu com ens pensàvem i ens acostumem a viure aquesta situació.

Llibre recomanat sobre PARLAR EN PÚBLIC

Veure altres llibres recomanats

Tornar a l'índex d'articles                                              Tornar a dalt