En començar el procés m’afectava molt tot el que em deien els companys de feina, m’ho agafava malament. No sabia com gestionar les meves emocions d’enveja o ràbia i de seguida saltava i m’enfadava. Era per poca confiança i seguretat en mi mateixa. Era poc capaç d’assumir determinades tasques i de concentrar-me. Em prenia les coses a pit i massa seriosament. Em preocupava que m’agafessin terreny a nivell laboral i que em prenguessin responsabilitats. Ho vivia com una lluita personal.

M’he adonat que és més pràctic i millor per a tothom resoldre les situacions sent positiva i sense bloquejar-me o enfadar-me, aprenent a dir les coses amb molt de respecte.

He canviat l’actitud que tinc a l’hora de dirigir-me als companys. Ara col·laboro, estic més receptiva i confio més en els altres. Sóc més eficaç i concreto més les tasques que em toca assumir.

He après a no centrar-me en les emocions negatives i deixar-les anar perquè tot sigui més fàcil. A treure’m importància, a no jutjar-me tan severament i a perdonar-me a mi mateixa. He après una manera de pensar i treballar que em facilita aconseguir els resultats que em proposo. Això em dóna una confiança i una seguretat que abans no tenia.

La meva situació laboral no ha canviat, però sí la meva manera d’estar a la feina i de treballar.

He après que actuant i tenint l’actitud i la manera de pensar adequades es poden aconseguir objectius que ens semblaven inabastables. Actuar de manera correcta en la direcció correcta. És fàcil canviar la nostra vida si ens ho proposem i actuem.